Fill by Emea

Poques fites defineixen de manera més precisa i radical el pas a l'edat a l'adulta que la mort d'un pare i el naixement d'un fill. En el cas de Miquel Alzanillas, el productor que s'amaga rere Emea, totes dues coses varen coincidir en el temps: el seu pare moria, després d'una llarga malaltia, pocs mesos abans que nasqués el seu primer fill, mentre en paral·lelament donava els tocs finals al seu primer llarga durada, que inevitablement va acabar convertint-se en una mena de corol·lari dels clarobscurs d'una època en que la pèrdua i el dol convivien amb la major de les alegries. Tots dos fets troben el seu reflex en el títol de l'àlbum, Fill, un títol tan curt com ple de ressonàncies.
Nascut a Felanitx, Mallorca, el 1985 i malgrat la seva joventut, Emea s’ha convertit en una de les figures més importants i rellevants de la reduïda però excitant escena electrònica illenca, un cartell que comparteix amb companys de generació i comarca com Defled, Mantoshit o Synteck, tots ells part d’una quinta de productors que va sacsejar l’escena local des del Migjorn mallorquí.
En tot cas, Emea sempre va menjar apart: de tots ells era potser el menys comercial, el més allunyat de la pista, sempre amb un peu en la instal·lació sonora. Aquesta vocació explica que sempre s’hagi trobat còmode en el terreny teatral -ha col·laborat en els espectacles Laberint (2013), Fuga (2014), Jonàs (2015) i 78 Diumenges (2017)- o que Agoria el considerés, en els seus inicis, massa “border community” (sic) com per publicar res seu a Infiné.
Qui sí es va interessar pel seu treball, després de publicar-li una remescla de Men With A Plan, va ser el segell Partapart, que el 2013 li va publicar el seu primer EP, Mountains & Emotions, amb remescles de Sau Poler, Defled i Men With A Plan.
Però des de llavors, Alzanillas va decidir retirar-se discretament per reformular el seu so, posant en dubte els mateixos fonaments de tot allò que havia fet fins a la data, doblant l’exigència i reconstruint el seu discurs gairebé des de zero.
El resultat d’aquest procés són els tracks que formen part de "Fill", el seu debut per a Bubota Discos, que mostra la seva cara més madura, personal i sincera, visceral en un sentit nou. Inspirat-se en els sons orgànics del jazz i el paisatgisme sonor de l’ambient, Emea dóna forma a una col·lecció de temes on la introspecció és tan important com la recreació d’un horitzó imaginari on tot esdevé possible i la bellesa s’enllaça íntimament en un cicle de creació/destrucció constant.
Aquí hi ressonen els vells i els nous déus: Brian Eno, William Basinski, Nosaj Thing…
Però més que un disc, Fill és un procès d'aprenentatge i vital, un diàleg sense una conclusió clara però on s’hi pot endevinar una veritat crucial sobre tot allò que li ha donat origen. Una idea abstracta, no textual, però que qualsevol pot entendre i fer-se seva, i que, com la paradoxa d'enfrontar-se a la mort i a l'arribada d'una nova vida en un temps tan curt, conté una mirada íntima i universal.
I és per això que Fill transcendeix el límits del seu propi gènere i està cridat a esdevenir un d’aquells treballs que més que un gran disc d’electrònica és un gran disc en general. EMEA ha creat alguna cosa realment especial. Encara no se sap ben bé què, però qualsevol que ho escolti ho entendrà: Fill és una altra cosa. Una cosa més enllà. Com la vida, com la mort.

Música local en llengua indígena.

Facebook
Instagram