Vida grisa by Polseguera
Les afinitats, pilars que fins ara bastien l’obra de Tomeu Mulet (Mallorca, 1987), alma mater de Polseguera, es van acabar d’esfondrar el març del 2018. I és que els esdeveniments ocorreguts des de l’aparició de Sa Mata Escrita (Famèlic / Bubota / Discos Walden, 2017), l’EP de presentació, el single digital Eco/Aiguavés (Famèlic, 2017), i l’aparició de Vida Grisa (Bubota, 2019), el seu primer LP, tenen tots un denominador comú: la pèrdua, que fa que la realitat que creim assentada, defugi de qualsevol tipus de control.
Vida Grisa és una natura morta creada des d’una llaga emocional; l’evocació d’uns records que són bells per se, però que ja no respiren: la joventut que queda enrere i deixa pas a una rutina buida d’emocions (l’autèntica Vida Grisa). La pèrdua de la innocència, a força de presenciar com li cau la màscara (sovint col·locada per un mateix) a l’entorn més proper. Les relacions mogudes per la covardia i l’enveja. La recerca, desesperada, de la pertinença a un cercle. Un camp de terra cremada, on les llums de l’esperança de ser estimat s’allunyen, de manera inevitable, enfonsant-se dins la boira.
La producció és senzilla, fruit de l’angoixa d’haver de crear sense cap ajuda externa, però clarament referencial pel que fa a estètica sonora: Martin Hannett, Kevin Shields, la Minimal Wave i la filosofia “fes-ho tu mateix” dels discos de Preoccupations, The Soft Moon o Ferran Palau es plasmen en el clarobscur d’una habitació de Barcelona, aconseguint un resultat fred, però que vessa humanitat. Líricament, l’imaginari influenciat per poetes com Blai Bonet, Andreu Vidal o Antoni Bauçà (referents establerts de manera permanent des de fa anys) es continua expandint, abandonant el punt fantàstic de referències anteriors.
Després de més de 10 anys fent música per fugir de la solitud (a part del projecte que ens ocupa, Mulet és membre de Beach Beach i la banda que acompanya Sergi Egea, i també ha format part de Der Ventilator i Kana Kapila), Polseguera ha acabat transitant cap al desmantellament de la formació original del grup (que completaven Sergi Egea al baix i Verónica Alonso, de Me and The Bees, a la bateria), forçant aquest a un replantejament conceptual de supervivència pura. Així, Mulet ha passat de liderar una banda a convertir-se en un músic de cambra, de treballar les cançons al local d’assaig a esdevenir un productor de dormitori.
I és que a Vida Grisa, la realitat no es distorsiona: s’escapa de les mans.
Tracklist
| 1. | Música i lletra | 2:59 |
| 2. | Vida grisa | 3:07 |
| 3. | Dins la boira | 3:20 |
| 4. | Estàtues | 4:23 |
| 5. | Per damunt la teva pell | 3:13 |
| 6. | T'esper amb les braços oberts | 2:44 |
| 7. | No ballaràs | 2:08 |
| 8. | Balança | 4:34 |
Credits
Totes les cançons, compostes, produïdes i gravades per Tomeu Mulet a Barcelona i Sa Ràpita el 2018. Mescla de Sergio Pérez. Masterització de Stephen Quinn (Analog Heart, Irlanda). Fotografia de coberta d’Aina Climent. Disseny de coberta i direcció d’art de Tomeu Mulet. Gràcies.
