Estròfica from Miramar by Júlia Colom

Quan jo te cant, no puc fugir
darrere una porta tancada.
Hi ha cent cavalls i crec que ja m'han sentit.
Volen venir i per això baixaran de sa muntanya
per escoltar tot lo que t'he de dir:

I el cel s'obrirà i enmig de la mar
brollarà una font d'aigua dolça.
Els peixos perdran los seus naturals delits. (ah)
I enmig d'un gran foc, que ho podrà tot
sentirem de ben enfora
paraules de dol convertides en crits.

Llamp foc vent
mort fred dol,
qui decideix un ordre?
Cel mar sol
un camí,
qui mos podrà salvar?
Què quedarà d'això?
Què quedarà de mi?
Digue'm si mentrestant
d'aquí podrem fugir.

Escolta aquest cant,
t'estic explicant,
que passaran ses següents coses:
El cel davallarà i tot s'enfonsarà,
només suraran ses muntanyes.
Me dones sa mà, es perdó bastarà?
I qui soc jo per respondre't?
Jo cant aquest cant que està levitant per damunt de totes ses coses!
Creus que no passarà? Que te salvaràs?
Te penses que no ets com es altres?
T'estàs equivocant, desafiant, s'ordre natural de ses coses.
Pensa un poc més, mira més enllà, ho podràs sentir si t'esforces.
Arriba es final i arriba amb totes ses forces!

Què quedarà d'això?
Què quedarà de mi?
Digue'm si mentrestant

• Barcelona
• Contemporary Folk
• World
• cantdelasibilla
• contemporary
• el cant de la sibi·la
• electronic
• folk
• mallorca
• mediterranean music
• sibilla
• sibil·la
• Valldemossa