'Youth' by Òscar Briz

Seguint el camí traçat a L’estiu, el músic i compositor Òscar Briz ens proposa un viatge retrospectiu al seu 7é disc sota la seva signatura, Youth, on l'austeritat d’elements i les sonoritats acústiques manen sobre els excessos i l’electrificació de la vida (post)moderna. Ara bé, no és tracta d’un disc a veu i guitarra. Youth està enregistrat amb bateria i baix també, i junt amb els arranjaments vocals formen l’argumentari sonor que embolcalla la vessant literària del treball, la qual, com deixàvem albirar a les primeres línies, mira cap enrere fins a l’etapa vital de la joventut des d’una perspectiva generalista, no personalista, en relació a la vida de l’autor.

Així les coses, diferents experiències jovenívoles, tant del cos com de la ment, són apuntades a bona part dels textos del disc, els quals es completen novament amb els de Vicent Andrés Estellés. En aquesta ocasió Briz musica en dues composicions, Les odes i Cant de Vicent, tres poemes del poeta de Burjassot.

A nivell estrictament musical el disc és vocacionalment heterogeni. I és que hi podem sentir l’aroma soul a Lleugers; o el pop luminós a No digues que no potser i En el tren; la cançó intimista (Quinze, L’home sensible) o de protesta (València tensa); el folk-rock (El rastre dels meus herois); i fins i tot una composició obscura de cadència indie (Desperta al dolor).

En resum, una mostra més de la potència creativa d’un músic adult sense lligams que sap cap a on vola. Tota una sort, vaja.

lacasacalba.org