Arbres from Lleona by Lleona

Sóc amb vosaltres, arbres folls en la nit,
sento que el vent us té desperts i us força.
Jo també vetllo, perquè em puny el delit
d’interrogar en aquest concert ferotge.
Trona i llampega. Mare meva del cel,
quina cortina d’aigua viva tan fosca!
El vers comença, fa un caminar rebel,
torça i retorça, que vol eixir al defora.
Els arbres baten i jo estic a aixopluc.
Van les preguntes cap al dia amb les hores.
Deixo fer el vers, ja no sé què més puc
sinó escoltar que el temperi redobla.
Demà, rentats i amb les fulles lluents
–passat el vers per un sedàs d’aurora–,
podrem reprendre els col·loquis ardents,
arbres gentils d’escabellades tofes.

(Clementina Arderiu, És a dir)

• Barcelona
• Pop
• Barcelona