Falconades by La Sentina

El primer elapé de La Sentina, el grup de l'Albert Girons, el Santi Bonastre, l’Oriol de Balanzó i el Marc Sospedra, és un discàs. Si no fos perquè l'erro en un 92,4% de les meves prediccions, diria que serà un dels treballs destacats d'aquest 2012. 'Falconades' és honest, coherent, orgànic en fons i forma i, el que és més important, deliciosament taral·lejable. Què més se li pot demanar a un disc de pop?
Segurament us sonarà als Beatles, a The Wave Pictures, a Eels, als Pavement més pop, a Quimi Portet, a Xesco Boix, a El petit de Cal Eril i a Pep Laguarda & Tapineria, entre d'altres. A mi també em sona, i molt, al naturalista, poeta i filòsof nord-americà autor de 'Walden o la vida als boscos', Henry David Thoreau.
A 'Falconades' hi trobareu 12 cançons que poques vegades passen dels tres minuts i mig. Dotze cançons per on hi circulen un Montseny amb excursionistes d'atrezzo, colibrís i hipopòtams que sorgeixen dels llocs més inversemblants, boires pixaneres, un litoral on no hi queda un pam de net, carreteres secundàries -literals i metafòriques-, purins, olors de plàstic, una certa enyorança ben entesa pel temps que fuig, rius, matins, nits i fagedes. I, al bell mig d'aquest cafarnaüm botànic i zoològic, l'Home en majúscules; l'home i el seus territoris – l'extern, el paisatge que abasta la mirada i l'intern, el que només és a l'abast de la consciència de cadascú.
Per les cançons de l'Albert Girons i la seva banda, hi desfilen, amb naturalitat: la biologia, la fisiologia, l'astronomia, tones de meteorologia, un sentit de l'humor entranyable i l'amor per explicar històries.
El disc l'ha coproduït en Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i ha estat enregistrat al teatret que la seva família té a Guissona i que ell, en Pons, ha reconvertit en estudi de gravació. Si pareu atenció, descobrireu que a 'Falconades', a banda d'uns arrenjaments dignes de la millor orfebreria pop, se sent el grinyolar de la fusta vella, la reverberació de la caixa escènica, el pes i la pols del teló, el silenci fosc de la platea buida i l'electricitat d'unes cançons que entren com petits dards sucats amb el més dolç dels verins.
Escolteu-lo, de debò. Jo ja ho he fet i només puc dir que és un disc collonut i que tant de bo la predicció que feia al principi formi part d'aquest 7,6% de vegades que, fent prediccions, l'encerto de ple.

Òscar Andreu.

The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes.

theindianrunners.com
botiga.theindianrunners.com
Twitter
Instagram
YouTube