Inquiet from Senyal by vàlius

De nit faig camí,
la foscor respira, esperança i por, quietud i tempesta.
Tinc el cor inquiet
i tinc l’ànima en vetlla,
sento una remor:
són els morts o els que venen?
Sento el batec del meu cor o són les passes d’un altre? Tenallat de terror
i consumit pel dubte.
Ja no em pot calmar res, ja no em pot salvar res: m’he perdut en la fosca.
Són les meves nits: paraules i passes, queixes i neguits. Són meves o d’altres?
Tinc el cor inquiet
i tinc l’ànima en vetlla. És la lluna que em guia, doll d’aigua nocturna?
Se m’escapen les joies, esperances truncades. Lluen tots els estels,
però no em porten a casa
Ja no em pot calmar res, ja no em pot salvar res: m’he perdut en l’abisme.

• Barcelona
• Pop
• Barcelona