“Aquesta cançó no parla de tu./ Malgrat ho sembli, no parla de tu/ ni de mi... ni de ningú”. Aquests són els últims versos que canta l’Adrià González en el disc. Un avís sincer i poètic que amaga una segona advertència: si no parla de “tu ni de mi... ni de ningú”, és perquè ja no cal. Perquè, en el fons, el que ens ha de quedar clar és que, un cop s’ha arribat al final del viatge, aquelles cançons ja són nostres. Així ho demostra “Mirador”, el segon assalt llarg de la banda barcelonina. Enregistrat, mesclat i produït per l’ubic Paco Loco al Puerto de Santa María, la segona peça del puzle que ha armat Samitier s’eleva amb un so contundent, rugós, vibrant, on la intuïció melòdica que ja captivava a l’”opera prima” “Missatges de l’aigua” (2010) ara es manté amb un plus de llampecs. Parlem d’un quintet apassionat per fiblar un cançoner on hi ha nervi i serenor. Moments per seguir amb atenció el dibuix atent que fan rengleres de xiprers quan es mouen amb el vent o per córrer amb llibertat, entre revolts i rectes.
Els Samitier que s’enfilen al mirador projecten unes ombres allargades, d’aquelles que perfilen el seu propi paisatge i deixen l’oient bocabadat, però mirant-lo sempre a l’alçada dels ulls.
Vet aquí una exhibició de pop-rock temperamental i sensible, amarat d’unes lletres precises, ben perfilades, que conviden l’oient a reflexionar sobre les vicissituds, els sentiments i altres enigmes que ens ronden. Tant teus com meus. És el que dèiem fa un moment: aquestes cançons ja són nostres!! Dimas Rodríguez
The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes.