Treure'n robins by El pèsol feréstec

Sovint llegim que un llibre o un disc ha estat especial per als seus autors i potser no comprenem ben bé què volen dir. Esperem que no sigui el cas d’aquest text i que aconseguim explicar amb claredat el sentiment que compartim des que vam escoltar les primeres mescles de Treure’n robins.

Des del primer concert d’El pèsol, que ara no sabríem datar amb exactitud —2003?—, tot plegat ha estat un projecte amb més propòsits que realitats: un primer disc perdut en l’oblit, concerts i assajos fallits, membres que hi eren i no hi eren. Però un bon dia vam trobar la fórmula i vam gravar un disc que ens plaïa a tots: Cor de carn (The Indian runners, 2015). El Vito, la Lota, el Marià i el Gerard a la base musical i la Cèlia a la rapsòdia. Teníem l’estil i gaudíem de tot plegat, encara que un dia la Cèlia va haver de marxar. La Maria va substituir-la, i hi va afegir la seva poesia.

Quan tot prenia forma i sentit, doncs, en Vito, l’últim barceloní de Barcelona, va anunciar-nos que marxava a Berna amb la seva estimada Corinne i el nadó més encantador, el Pau Sebastià. De seguida vam córrer a pensar com podríem celebrar i agrair tants anys d’intent compartits. Gravar un disc en una setmana no seria difícil i menys si comptàvem amb el Cristian i el Ferran de cavall fort. I aquí teniu Treure’n robins gravat i mesclat durant l’estiu del 2016 a Les Corts de Barcelona per en Ferran i el Cristian i masteritzat per en Milo Gomberoff a l’Estudio Hukot. Les nou cançons d’aquest disc són tres poemes musicats de la Maria Cabrera, dos dels quals els podreu llegir a La ciutat cansada (Óssa menor, 2017); un poema d’en Joan Vinyoli, 4 cançons nostres i una versió del clàssic italià Ma il cielo è sempre più blu de Rino Gaetano. La il·lustració de la coberta és d’en Pol Montserrat, gràcies Pol!

Voldríem dedicar aquest disc al Vito i la Corinne i a en Pau Sebastià. Hem sigut molt afortunats de conèixer-vos i poder compartir tantes coses. Vito, t’estimem molt!

Tracklist

1.	No vindrà ningú aquesta nit	1:28

2.	Amforismes	3:33

3.	Lot	2:32

4.	Elegia (fragments)	2:09

5.	Casoneta leu e plana	2:35

6.	Pau Sebastià	1:25

7.	Carreteres que no van enlloc	2:28

8.	L'intent	3:00

9.	El cel és sempre més blau	2:49

Credits

released April 3, 2017

Gravat, produït i mesclat als estudis Caballo Grande per en Ferran Resines i en Cristian Pallejà. Masteritzat a l’Estudio Hukot per en Milo Gomberoff. El pèsol feréstec som la Maria Cabrera (rapsòdia), en Marià Codina (bateria i teclat), en Gerard Segura (veu i guitarra), la Carlota Serrahima (veu) i en Vito Spampinato (baix). Il·lustració d’en Pol Montserrat. Edita The Indian Runners — 2017.
tags

License