Biologia by Catalina Marraixes

Quin recanvi (1) hi haurà per a l’Homo sapiens? Sembla que no ho tenim molt pensat, Ei cranc! (2) Tu, que amb les pinces que tens intentes agafar la mar.

Mentrestant, aliè a crisis biològiques i ambientals, l’amor s’obri camí i albira l’esperança. I reïx per barris tan chic com el del Born (3), a Barcelona. I la vida (4) cobra sentit, i es prepara per a poder-se reproduir. Fartets, samaruc (5), bova i parotets. Cuques de llum, fardatxos, humans i romer. I cacau de collaret (6) made in USA per esmorzar a un bar entre tarongers, a prop del PNM La Murta (7), amb les seues meloses olors. I l’estimat llop (8), que fins als anys 50 estigué al nostre entorn.

I la vida continua amb les seues plaenteres sensacions, com el ball (9) amb els teus fills, com el ball mentre els dorms. I així, tot seguit, a ritme de guitarró, la vida va pujant d’escaló, i anem creixent. A l’adolescència apareix la personalitat, la lluita, com la de Greta (10), que fica en evidència països de pandereta. En el nostre esdevenir hi haurà moments de color de rosa, però també de negres com un cel sense brillantor. També moments a la lluna de València, a mun (11) cervell, on albirarem una xaranga còsmica al firmament.

Al remat, qui sap si algun dia, els nostres fills de fills observaran el nostre planeta, traient el cap des d’altra finestreta, des d’altra carretera. I Mart (12) serà on estarem.

Tracklist

1.	Recanvi	2:34

2.	Ei cranc	1:46

3.	Born	2:17

4.	Vida	2:08

5.	Samaruc	2:24

6.	Cacau de collaret	2:23

7.	PNM La Murta	2:47

8.	Estimat llop	2:24

9.	El ball	2:54

10.	Greta	2:40

11.	Mun	2:13

12.	I Mart	2:46

Credits

released September 14, 2021

Produït per Manuel Sánchez Prinetti

Coproduït, mesclat i masteritzat per David Fornet Salvador

Enregistrat a ca Tobies, Rossell, i a ca Sánchez-Cardona, Alzira.

Il·lustració i disseny gràfic - César Barceló

Cançons composades i escrites per Manuel Sánchez Prinetti

Manuel Sánchez Prinetti - veu, cors, loops, sintes, gravacions sonores, trombó (3,8,11), petita percussió (1)

Ramiro Sánchez Prinetti - trompeta (1,2,3,5,6,9,10,11 i 12) i fliscorn (9)

Víctor Escrivà Ortiz - tuba (1,2,3,5,6,7,8,10,11 i 12)

Ivan Ortega Verdú - bombardí (4,7,10 i 11)

Antonio Rodríguez Iborra - saxordino (6), bombardí (6) i trombó (1,5,6,12)

Òscar Vila i Mejías - guitarra (2,3 i 8), txarango (2), ukelele (2), bandúrria (8), llaüt (8)

Guillem Bel i Roset - guitarró (2 i 3)

Jose Andrés González Pérez - contrabaix (4)

Josep Pérez Escolà (Ona nua) - maraques (2), talaüd (2), panderetes (2 i 3), clave (3) i esquellot (3)

cor del CEIP Alborxí (5)

veu de Kristin Suleng extreta del capítol “La vida d’aigua dolça” del programa Samarucdigital d’À punt ràdio (5)

rossinyol a La Casella (7), gravacions sonores de Carlos de Hita (9 i 10), mussol banyut (Asio otus) (9), gamarús (Strix aluco) (9), mussol comú (Athene noctua) (9), torlit (Burhinos oedicnemus) (9) enganyapastors (Caprimulgus europaeus) (9), siboc (Caprimulgus ruficollis) (9) mussol pirinenc (Aegolius funereus), cigonya (Ciconia ciconia) (10)

Agraïments a Antonio Rodríguez Iborra i Josep Pérez Escolà per les seues valuoses paraules en temes relatius a producció i arranjaments, a David Fornet Salvador pel viatge compartit en la recerca del so i en la creació del producte final, a César Barceló, per copsar tan clarament la idea del disc a una imatge, a Fèlix Cortés Gomis, director del cor de l’Alborxí, per la generositat i pel treball fet amb el cor, a Imma pels ànims i la seua entregada confiança, a tots els músics que han participat en la gravació, per elevar la música que vaig pensar, i amb especial menció a Ramiro, el meu germà, que ha estat en tot moment donant-me suport i al costat del projecte.

És un projecte en homenatge a totes les formes de vida, especialment a tots els amics que d’alguna manera o altra m’aprecien, als d’Alzira, als de Rossell, als de la carrera de Biologia, a amics músics i amics d’altres aventures de la vida, als meus alumnes, a la meua família, perquè sempre està ahí, i en especial als meus pares i la meua iaia. Per últim, dedicar-ho a la família que he format amb Imma, Martí i Valentina, on encara no em puc ni imaginar quant d’amor em queda per donar.

License